i llei de Raoult | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

llei de Raoult

fototeca.cat
©
química física quím fís
Relació descoberta per F. M. Raoult l’any 1887 en estudiar la pressió de vapor de solucions salines.

Estableix que el descens relatiu de la pressió de vapor d’un líquid pur (i) en dissoldre-hi una substància no volàtil (s), és proporcional a la fracció molar d’aquesta: (pi o - pi)/p i o = x s = 1-xi . La llei de Raoult pot ésser també aplicada a mescles líquides binàries i d’ordre superior amb la següent formulació: la pressió de vapor parcial del component i (pi ) és igual a la pressió de vapor del líquid i (pi o ) pur a la mateixa temperatura multiplicada per la seva fracció molar en la mescla pi = p i o xi. Molt poques solucions compleixen la llei de Raoult en un interval ample de concentracions. En general hi ha desviacions respecte a aquesta llei, les quals poden ésser tant positives o per excés com negatives o per defecte. Les desviacions positives es presenten quan hi ha diferències de polaritat, longitud de cadena o grau d’associació entre els components, i són les més comunes. Les desviacions negatives es presenten quan hi ha una forta atracció entre les molècules dels components, tal com ocorre quan un d’ells té caràcter àcid i l’altre bàsic, i són més aviat rares. D’altra banda, l’existència de solucions que compleixen la llei de Raoult ha permès una definició de solució ideal com a “qualsevol que compleixi la llei de Raoult en tot l’interval de concentracions i a qualsevol temperatura”.

Col·laboració: 
MPB / AMeP
Llegir més...