Raskol

En l’Església russa, cisma que es produí amb motiu de la reforma litúrgica del patriarca Nikon (1652-67).

Hom el coneix també amb el nom de Staroobrjadčestvo (‘Vell ritualisme’) i els seus membres són anomenats raskol’niki (‘cismàtics’) o també starovercy (‘vells creients’). La dura repressió —els seus capdavanters Avvakum, Lazar’ Romanovskij i el diaca F'odor moriren a la foguera (1682)— no eliminà l’oposició, la qual, mancada d’una base teològica i dogmàtica, s’anà disgregant en múltiples sectes, entre les quals destaquen els popovcy ('presbiterians') —amb una jerarquia i un sacerdoci— i els bezpopovcy (‘sense preveres’), subdividits al seu torn en nombrosos grups, que coincideixen en llur refús del sacerdoci i en l’acceptació únicament del baptisme. Llevat d’una fracció dels popovcy, que reconegué la jurisdicció patriarcal, la majoria —el 1917 eren uns 17 milions— continua en el cisma i considera l’Església russa com l’anticrist.