Acabà la carrera el 1904. Orientà el seu treball professional al Vallès. Abans d’acabar els estudis reformà la casa materna can Mayol, avui can Raspall, a la Garriga, única obra seva neogòtica. Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla, la Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca. La seva obra pot classificar-se en tres etapes: Modernisme d’avantguerra (1903-14) —la Casa J.Barbey (1910), la Torre Iris (1911), La Bombonera (1911) i la Casa J.Barraquer (1913) formen l’anomenada manzana Raspall a la Garriga—, Modernisme de postguerra (1918-26) —Granja Viader (1925) a Cardedeu— i barroquisme acadèmic (1921-24) —cases Vídua Rosselló (1924) i P.Sellarès (1921) a la Garriga i Casa Bossy (1927) a Granollers—. És considerat un modernista tardà o de la segona generació.
Joaquim Manuel Raspall i Mayol Una de les cases modernistes de la Mançana Raspall de la Garriga
© Fototeca.cat
Arquitecte.