Abandonà la família i menà una vida aparentment d’asceta i taumaturg. Favorit del tsar Nicolau II i de la tsarina Alexandra F’odorovna, el 1905 s’introduí a la cort i, utilitzant el misticisme de la família reial, se’n convertí en l’home de confiança.
Exemple d’intrigant, donat a una vida de disbauxa, influí en la política reaccionària del tsar, activitat facilitada per l’avançat estat de descomposició de la cort i dels assessors del tsar.
Foren tan grans el seu pes i la seva influència, que fou assassinat per un grup de monàrquics (Jusupov, Puriškevič i el gran príncep Dmitrij Pavlovič). Símbol exagerat de maldat, fou un personatge molt odiat pel poble i àdhuc pels monàrquics liberals.