Els seus membres més destacats foren Louis Terrenoire, secretari general, Jacques Soustelle, André Malraux i René Capitant. Triomfà en les eleccions municipals d’octubre d’aquell mateix any (38% dels vots), i en les legislatives del 1951 obtingué 121 diputats. L’any següent, l’actitud de De Gaulle provocà la primera escissió de 32 diputats, que formaren (1952) l’Action Républicaine et Sociale. El 1953 De Gaulle deixà en llibertat els restants, que s’agruparen en la Union des Républicains d’Action Sociale (URAS) i els Républicains Sociaux (RS), que més tard (1958), amb l’accés al poder de De Gaulle, crearen la Union pour la Nouvelle République (UNR). El 1976, després de greus crisis, canviaren el nom per Rassemblement pour la République, dirigit per Jacques Chirac.