i Ravenna | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ravenna

Sant'Apollinare in classe, a Ravenna
© Fototeca.cat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Població: 
158.739 h
[est. 2011]

Ciutat industrial i amb una forta immigració, té refineries de sucre i de petroli, explotació de gas natural i fàbriques de goma sintètica.

Història de la ciutat de Ravenna

Fundada probablement pels tessalis (s. VIII aC), fou un centre important dels umbris al s. V aC. La seva importància estratègica i comercial es degué a la seva situació geogràfica; separada, per una àmplia zona de llacunes i pantans, de la terra ferma, a la qual la unien dues llengües de terra, era un lloc de presa difícil; d’altra banda, la seva proximitat a la mar li permetia de rebre reforços de tota mena. Octavi August hi fundà el port de Classe per a la flota romana d’Orient. Amb una important comunitat cristiana des del s. II, esdevingué la diòcesi més important del nord d’Itàlia al s. IV. Capital de l’imperi Romà d’Occident des d’Honori (402) i possessió del príncep bàrbar Odoacre, fou conquerida el 493 per Teodoric, que en féu la seva capital, on convisqueren arians i catòlics. Presa per Belisari, general de Justinià (539), es convertí en capital de l’exarcat homònim amb una cort a la manera de la de Bizanci. Però la pèrdua d’importància del port de Classe i la corrupció dels exarques provocaren que el longobard Liutprand s’apoderés de Classe (716), amb l’ajut dels habitants de Ravenna, enfrontats als exarques. El 751 la ciutat caigué també a les mans dels longobards i perdé la importància anterior, malgrat els esforços dels seus arquebisbes, que es consideraven hereus dels exarques, per revifar-la. En l’època dels emperadors Otons, i encara regida pels seus arquebisbes, recuperà una part del seu prestigi. El seu govern passà a les mans de diferents famílies locals al s. XII, però al s. XIII Venècia li arrabassà la importància comercial. El 1509 passà a formar part dels Estats Pontificis, als quals pertangué fins el 1860, en unir-se al Piemont.

Monuments de Ravenna

Per la seva història, Ravenna és una ciutat riquíssima en monuments artístics, amb un conjunt impressionant dels s. V i VI. D’època romana, només ha estat trobada la Porta Aurea de les muralles. Al Baix Imperi pertany la catedral (s. V), totalment canviada el 1734 per l’edifici actual, que conserva a l’interior un ambó del s. VI.

Mausoleu de Gala Pacídia
© JoMV
La capella de San Lorenzo, anomenada equivocadament mausoleu de Gal·la Placídia (s. V), és una petita construcció de maons, de planta de creu grega i cimbori, d’exterior molt simple i interior recobert de mosaics, els més antics conservats a Ravenna, en els quals encara és palesa la tradició clàssica.

Ravenna té dos baptisteris del s. V: el dels Ortodoxos, de forma octogonal i amb cúpula, i amb una rica decoració interior de marbres, estucs i mosaics, que guarden encara l’empremta hel·lenística; i el baptisteri dels Arians, un petit edifici de planta octogonal, quatre absis i cúpula, decorada amb mosaics. Cal esmentar, també del s. V, la Capella de l’arquebisbat, decorada amb mosaics. La catedral ariana, avui església del Santo Spirito, de la fi del s. V, fou refeta al s. XVI. La capella palatina és l’església coneguda amb el nom de Sant'Apollinare Nuovo (fi del s. V), edifici de planta basilical amb tres naus, la central revestida de mosaics, en part de l’època de Teodoric, en part de l’època de Justinià, que constitueixen un dels conjunts més importants dels mosaics de Ravenna. El Mausoleu de Teodoric (520) és una construcció de planta central, decagonal al pis inferior i circular al pis superior, coronada per una cúpula monolítica.

L’església de San Vitale, començada en acabar el s. V i consagrada per l’arquebisbe Maximià (547), pertany al tipus de martyrium, de planta octogonal; la cúpula central reposa sobre vuit pilastres, entre les quals s’obren grans arcades; a la galeria superior o matroneu s’obre un trifori; el presbiteri i l’absis són decorats amb mosaics, entre els quals cal destacar: Justinià amb el seu seguici, Teodora amb el seu seguici, l’oblació d’Abel i de Melquisedec i l’hospitalitat d’Abraham.

Als afores de la ciutat hi ha la basílica de Sant'Apollinare in Classe, consagrada el 549; la nau central té dues fileres de columnes de marbre, l’absis i l’arc toral són remarcables pels seus mosaics (s. VI), especialment la creu triomfal i la figura del sant titular.

Entre altres monuments de la ciutat cal esmentar: l’església de Santa Agata Maggiore (s. V, restaurada posteriorment); la de San Francesco, del s. X, sobre una d’anterior del s. V; la de San Giovanni Evangelista (s. V-XII). L’anomenat palau de Teodoric és un edifici del s. VIII. Del s. XVI és la fortalesa veneciana anomenada Branca Leone. Del s. XVIII són el Palazzo Comunale i la tomba de Dant, la façana de la qual és del s. XV, així com el baix relleu de l’interior, de Pietro Lombardo.

Col·laboració: 
SJV / RMMR
Llegir més...