Exjesuïta i exvicari a París, atacà en les seves obres el clergat i la política colonial francesa, especialment en el llibre Histoire philosophique des deux Indes (1770). Perseguit per aquest motiu, abandonà França fins que fou nomenat diputat dels Estats Generals (1789). Aprovà el Directori, després d’haver criticat l’Assemblea Constituent.