Ronald Wilson Reagan

(Tampico, Illinois, 6 de febrer de 1911 — Los Angeles, Califòrnia, 5 de juny de 2004)

Ronald Reagan

Polític nord-americà.

Graduat en estudis artístics a la Universitat d’Eureka (Illinois), més tard féu de locutor radiofònic d’esports. El 1937 debutà com a actor de cinema; entre les seves pel·lícules sobresurten: Dark Victory (1939), King's Row (1942), The Hasty Heart (1950) i el seu darrer film, The Killers (1964). El 1938 s’afilià al sindicat d’actors i n'esdevingué president (1947-52 i 1959-60). Inicialment del partit demòcrata, el 1962 es féu del partit republicà. Sostingué la candidatura del conservador B.Goldwater a la presidència del país (1964). Governador de Califòrnia (1966-74), el 1976 intentà debades d’ésser el candidat presidencial dels republicans. L’any 1980, però, assolí la candidatura i fou elegit president dels EUA, càrrec en el qual succeí James Earl Carter el 1981 , any que fou ferit en un atemptat. El 1984 fou reelegit president per a un segon mandat. Desenvolupà una política conservadora, basada en el model econòmic monetarista, de reducció de despeses de l’estat en les partides de pensions i ajuts socials, i d’increment de les despeses militars directes (Líban el 1983, Grenada el 1983, Líbia el 1986) o indirectes (Amèrica Central) i d’una actitud enèrgica davant els soviètics (Iniciativa de Defensa Estratègica, 1983). Cap a la meitat del seu segon mandat canvià alguns plantejaments i inicià un acostament a la Unió Soviètica, molt especialment en ocasió de les reformes impulsades per M. Gorbacov a partir de 1986, mentre donava suport a la democratització de diversos règims, com ara el de les Filipines i el d’Haití. Vers la fi del 1986 fou acusat de vendre armes a l’Iran per desviar-ne els guanys en ajuda de la contra nicaragüenca. El 1989, esgotat el segon mandat, cedí la presidència al seu vicepresident George Herbert Bush, guanyador de les eleccions l’any anterior.