El relleu pla i al·luvial del sector oriental s’alça vers l’W accidentat pels vessants de la serra de la Falconera (364 m alt.). L’agricultura, base de l’economia (46% de la població activa), és predominantment de regadiu (a través de la séquia de Vernissa i d’aigua de pous) i es localitza a la part plana. El principal conreu és el de tarongers (240 ha), seguit per les hortalisses (tomàquets primerencs). Al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers. Hi ha rajoleries. La població, que havia tingut un augment notable al s. XIX i més lent al llarg del XX, a causa de l’esgotament de les possibilitats agrícoles minva suaument des del 1960 per emigració a França i a Gandia. La població té un important Preventori Infantil. El poble (1 767 h agl [2006], realers; 35 m alt.) és a l’esquerra del riu d’Alcoi, poc després de la seva confluència amb el riu de Vernissa. L’església parroquial és dedicada a santa Maria. Antic raval islàmic, fou lloc de moriscs (110 focs el 1609) de la fillola de Gandia. Pertangué al ducat de Gandia. Eclesiàsticament depengué de la collegiata de Gandia fins el 1535, que fou erigit en rectoria de moriscs, amb els annexos de Benipeixcar, Benirredrà i l’Alqueria Nova.