Situada a la costa atlàntica, en una plana al·luvial a la desembocadura dels rius Capiberibe i Beribe, la ciutat està dividida en illes formant barris, els tres més importants dels quals són: Recife (barri antic), San Antonio (barri central) i Bõa Vista (barri modern). Actualment s’estén cap al S, a la platja de Bõa Viagem, i cap a l’interior amb el barri d’Apipucos. Important port de mar, té, davant l’entrada, un gran baix de corall, que dóna nom (recife) a la ciutat. Indústries químiques, tèxtils, del calçat, del paper i del tabac. Té mà d’obra barata, a causa de la gran quantitat d’immigrants instal·lats en barraques.
Fundada el 1526 per colons portuguesos, inicià la població europea al NE del Brasil. Cresqué notablement amb l’economia sucrera i quan els holandesos ocuparen Pernambuco (1624) i decretaren la llibertat de comerç (1634). Els portuguesos la reconqueriren el 1654, però topà amb la competència d’Olinda, capital interina de Pernambuco. El 1710 esclatà la guerra civil, que acabà amb la intervenció de la corona. Seu de nombroses revoltes al segle XIX, la decadència sucrera l’arrossegà enfront dels nuclis cafeters del centre i sud del Brasil. Tot i això, esdevingué la capital del Nord, juntament amb Bahia, i un important centre de comunicacions transoceàniques.