i Vanessa Redgrave | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vanessa Redgrave

Vanessa Redgrave
© Fototeca.cat
cinematografia cin i teatre teat
Actriu teatral i cinematogràfica anglesa, filla de l'actor Michael Redgrave.
Londres, 30 de gener de 1937

Estudià a la Central School of Speech and Drama l’any 1954, i debutà en el teatre el 1958. En pocs anys esdevingué una de les joves actrius més celebrades de l’escena anglesa, i el 1961 ingressà a la Royal Shakespeare Company. Debutà en el cinema amb Morgan, a Suitable Case for Treatment (1966, premi a la millor actriu principal al Festival de Canes), de Karel Reisz, el qual la tornà a dirigir en l’esplèndida creació d’Isadora (1968), film amb el qual tornà a guanyar a Canes. Entre aquests dos films, actuà també a Camelot (1967), de Joshua Logan. Posteriorment protagonitzà, entre d’altres, Mary, Queen of Scots (1971), de Charles Jarrott, The Devils (1971), de Ken Russell, i The Trojan Women (1971), de Michael Cacoyannis.

Després d’uns anys en un segon pla, fou premiada amb l’Oscar i el Globus d’Or a la millor actriu secundària per la seva interpretació de Julia (1977), de Fred Zinneman. De la seva filmografia posterior hom pot esmentar Agatha (1978), de John Schlesinger; Playing for Time (1980); de Daniel Mann, premi Primetime Emmy 1981; Yanks (1979), de John Schlesinger; The Bostonians (1984), de James Ivory; Steaming (1984), de Joseph Losey; Wetherby (1985), de David Hare; Second Serve (1986), d’Anthony Page; Prick Up Your Ears (1987), de Stephen Frears; Diceria dell’untore (1990), de Beppe Cino; Young Catherine (1991), de Michael Anderson; Howards End (1991), de James Ivory; The House of the Spirits (1993), de Bille August; Un muro de silencio (1993), de Lita Stancic; Little Odessa (1994), de James Grave; A Month by the Lake (1995), de John Irvin; Mission Impossible (1996), de Brian de Palma; Smilla’s Sense of Snow (1997), de Bille August; Wilde (1997), de Brian Gilbert; Mrs. Dalloway (1997), de Marleen Gorris; Deep Impact (1998), de Mimi Leder; Lulu on the Bridge (1998), de Paul Auster; Girl Interrupted (1999), de James Mangold; Mirka (2000), de Rachid Benhadj; A Rumor of Angels (2000), de Peter O’Fallon; If These Walls Could Talk 2 (2000), de Jane Anderson i Martha Coolidge, per la qual guanyà el Globus d’Or el 2001; Crime and Punishment (2002), de Menahem Golan; The Fever (2004), del seu fill Carlo Gabriel Nero; Short Order (2005), d’Anthony Byrne; The Keeper: The Legend of Omar Khayyam (2005), de Kayvan Mashayekh; The White Countess (2005), de James Ivory; Evening (2007), de Lajos Koltaj; How About You... (2007), d’Anthony Byrne; Ein Job ('Una feina', 2008), de Christian Görlitz; Letters to Juliet (2010), de Gary Winick; The Whistleblower (2010), de Larysa Kondracky; Song for Marion (2012), de Paul Andrew Williams; The Last Will and Testament of Rosalind Leigh (2012), de Rodrigo Gudiño; The Butler (2013), de Lee Daniels; Foxcatcher (2014), de Bennett Miller, i The Secret Scripture (2016), de Jim Sheridan.

Ha rebut distincions a la carrera, entre d’altres, del Festival de Sant Sebastià (premi Donostia 1999) i del Festival de Venècia (Lleó d’Or, 2018). El 1985 guanyà el Laurence Olivier Theatre Award. És coneguda també pel seu activisme en l’esquerra revolucionària i el seu suport a diverses causes polítiques, com ara la guerra del Vietnam o el conflicte israelianopalestí, que ha donat lloc a controvèrsies i, en ocasions, ha convertit la seva carrera en blanc de boicots. Estigué casada amb el director Tony Richardson (1961-67) i posteriorment formà parella amb el també director Franco Nero, amb qui es casà el 2006.

Llegir més...