Durant una llarga primera etapa de dibuix al carbó, expressà, amb contrasts de clarobscur, el simbolisme del seu món interior, on plana el misteri: Cap de màrtir (1877, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo), L’aparició (1883, Musée des Beaux-Arts, Bordeus). A partir del 1873 conreà la litografia amb la mateixa finalitat i realitzà tretze sèries de gravats, les més importants de les quals són En el somni (1879), La nit (1886), La temptació de Sant Antoni (1888 i 1896), Les flors del mal (1890), L’Apocalipsi (1899). Posteriorment, especialment a partir del 1890, introduí la llum i el color en les seves obres, fet que els llevà pessimisme, tant en pastels ( Naixement de Venus , Musée du Petit Palais, París) com en l’oli, en el qual conreà els temes al·legòrics o religiosos: Els ulls closos (1890), El Sagrat Cor i el retrat Gauguin (1903-04), totes tres pintures al Musée d’Orsay. Posteriorment féu sèries de rams de flors, tant al pastel com a l’oli. Per la temàtica onírica de bona part de la seva pintura és considerat un dels precursor del surrealisme. Deixà un diari íntim: À soi-même (1922).
Flors en un gerro , d’Odilon Redon
© Corel Professional Photos
Dibuixant, gravador i pintor simbolista francès.