En general, hom hi condemna els arcaismes i els neologismes, i especialment els vulgarismes, les formes populars i els dialectalismes, però sovint hom no exclou castellanismes i llatinismes. Consta de dues parts, una primera part de 173 normes ordenada a partir de materials sobre lèxic valencià, i una segona de 150 normes. Sembla que tot el conjunt era ja redactat entre el 1492 i el 1497. Inicialment hom atribuí la primera part a Bernat Fenollar, ordenada pel barceloní Pere Miquel Carbonell, que hi afegí notes pròpies, mentre que la segona part era considerada obra de Jeroni Pau. Posteriorment, autors com Antoni Maria Badia i Margarit (1999) i Giuseppe Tavani (2000) conclogueren que l’autor fou Pere Miquel Carbonell i descartaren Bernat Fenollar i Jeroni Pau, interpretació que s’ha anat imposant malgrat algunes reserves.