Professor a Berlín des del 1926, fou destacat representant de l’anomenat Grup de Berlín, neopositivista i vinculat al cercle de Viena, i des del 1930 dirigí, amb R. Carnap, la revista Erkenntnis; des del 1933 professà a Istanbul i des del 1938 a la Universitat de Califòrnia, on es traslladà fugint dels nazis. Seguidor, bé que moderat, dels desenvolupaments de l’empirisme lògic, l’empirisme científic i el moviment per a la ciència unificada, és autor de moltes obres sobre la nova imatge física del món i les seves implicacions filosòfiques, entre les quals es destaquen Relativitätstheorie und Erkenntnis a priori (‘Teoria de la relativitat i coneixement a priori', 1920), Atom und Kosmos (1930) i The Price of Scientific Philosophy. En Wahrscheinlichkeitslehre (‘Teoria de la probabilitat’, 1935) i Experience and Prediction (1938) examinà la probabilitat en relació amb la inducció i la causalitat.