Fill del notari aragonès, aveïnat a València, Joan Artieda. Es graduà de batxiller en arts a València (1563) i estudià drets a Lleida i Tolosa; es graduà en lleis a València el 1574 i el 1585 era doctor en lleis. Es dedicà durant més de 47 anys al servei de les armes (fou present a Xipre, a Lepant, on fou ferit, i a Flandes, i arribà a ésser capità d’infanteria).
És autor de diverses poesies de circumstàncies, com les escrites amb motiu de la visita de Felip II a la ciutat de València, aparegudes el 1586; el 1605 publicà a Saragossa el volum Discursos, epístolas y epigramas de Artemidoro.
L’obra que li ha donat fama fou, però, la tragèdia Los amantes (1581), història de l’amant que mor per la força d’una passió impossible. Aquesta obra representa per a l’època una novetat per la concepció de la tragèdia com una lluita de passions frustrada per la fatalitat. Cenyida pel prejudici clàssic de la unitat del temps, una mica freda, la influència de Ferrandis d’Herèdia es fa sentir en els personatges secundaris, que li donen un to més acolorit.
Sembla que abandonà després la tragèdia per la comèdia, però cap de les seves obres —El príncipe vicioso, Amadís de Gaula, Los encantos de Merlín— no s’ha conservat. Exposà les seves opinions sobre la comèdia en una carta poètica dirigida al marquès de Cuéllar. Pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns amb el pseudònim Centinela (1593). Fou elogiat, entre d’altres, per Cervantes, Lope de Vega i L. Leonardo de Argensola.