Professor a Wittenberg i Hamburg, és considerat com el màxim defensor del deisme. De caràcter racionalista, el seu deisme uneix causalisme i finalisme i rebutja el sobrenatural. Escriví: Allgemeine Betrachtungen über die Triebe der Tiere, hauptsächlich über ihren Kunsttrieb (‘Consideracions generals sobre els instints dels animals, especialment sobre llur instint artístic’, 1760) i Apologie oder Schutzschrift für die vernünftigen Verehrer Gottes (‘Apologia o defensa dels adoradors racionals de Déu’, 1862).