i Reis d’Orient | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Reis d’Orient

Sinònim els Reis, Sinònim Reis Mags
Sinònim els Reis, Sinònim Reis Mags
L'Adoració dels Reis Mags representada per Vicent Macip (1530)
© Fototeca.cat
Bíblia bíbl, art art i literatura lit
Nom donat tradicionalment als mags que segons l’evangeli de Mateu anaren a adorar Jesús guiats per una estrella.

Dintre la visió crítica dels evangelis de la infància, llur historicitat resta posposada al sentit teològic de la narració: el messianisme de Jesús és reconegut pels humils (pastors) i pels pagans (mags), no pas pel judaisme oficial (Herodes i sacerdots). La localització d’Orient és prou vaga, sobretot si hom l’entén com el moment d’alçar-se l’estel guiador. Llur nombre, fixat tardanament en tres, es basa en el triple do —or, encens i mirra—, que fonamenta semblantment la denominació de reis, per la clara referència a alguns salms on són reis els qui presenten aquestes ofrenes al nou Israel. A partir dels evangelis apòcrifs (s. IV) el seu nombre fou fixat en tres: Gaspar, Melcior i Baltasar, i hom atribuí a cada un d’ells una raça diferent o una distinta etapa de la vida: un vell, un home madur i un jove. La tradició occidental n'acceptà tot seguit aquest nombre i els popularitzà sobretot a partir de les croades, quan llurs suposades relíquies foren traslladades a la catedral de Colònia.

Motiu de celebració especial, a l’Occident, en l'Epifania (anomenada popularment els Reis), el dia 6 de gener, l'Adoració dels Reis Mags ha estat un dels motius més repetits de la iconografia cristiana. Apareix ja al segle III, a les catacumbes, amb un nombre indeterminat de mags (dos, tres i sis). Fins ben entrat el romànic són representats amb abillament oriental: gec curt, calces cenyides i clàmide. Identificats ja amb reis, apareixen segons els costums coetanis. Com a atributs, ultra els tardans reials (corona, espasa, etc.), no hi solen mancar l’estrella, que un assenyala amb l’índex, i els flascons de l’oferiment.

Com a tema literari, l’Adoració dels Reis a partir de l’edat mitjana motivà diversos gèneres, sobretot els misteris, que eren representats en esglésies. Així, a més de peces en italià, francès, anglès, alemany, etc., donà lloc a la península Ibèrica a l'Auto de los Reyes Magos (primera peça teatral coneguda de la literatura castellana i que cal datar vers la fi del segle XII o el començament del XIII; el Libre dels Tres Reis d’Orient, etc.

Als Països Catalans, a més de goigs, nadales i refranys, suscità representacions dramàtiques documentades al País Valencià i a Mallorca des del segle XVI. El text valencià, conegut per Misteri del Rei Herodes i conegut popularment com la Degolla o el Portalet (Herodes), és un dels tres que eren representats durant les festes del Corpus. Algunes versions mallorquines del s. XVIII, que han anat evolucionant i barrejant-se durant els segles XIX i XX, prescindeixen de la degollació i afegeixen la participació de la Sibil·la, i d’altres ajunten en una mateixa obra l'Adoració dels Tres Reis Mags i la tradicional representació dels pastorells (pastoret). Finalment, el tema ha estat tractat d’una manera culta, que arrenca amb Ramon Llull i arriba fins als temps moderns entre altres amb Pons i Gallarza, Verdaguer, Maragall, Lopez-Picó, Costa i Llobera i Carles Riba.

ls Països Catalans fou acompanyada d’antic de festes casolanes i comunitàries. Els Reis portaven presents a la mainada i aquesta els sortia a rebre amb fanalets, teies o torxes d’espígol, cantant corrandes que variaven segons les regions. A les masies, un vell o un oncle es disfressava de rei i a les poblacions es feien comitives, amb cavalls, carrosses i personatges disfressats de reis i patges, que s’han anat fent més luxoses a causa de la propaganda comercial i de l’emulació de les poblacions. A desgrat d’haver-se perdut molts costums antics (captiris d’infants, neules i menjars per als cavalls dels reis, cançons, etc.), continua essent una de les festes més populars.

Col·laboració: 
JTR / JoSu / AMaM / APl
Llegir més...