i Charles Renouvier | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Charles Renouvier

filosofia filos
Filòsof llenguadocià.
Montpeller, 1815 — Prada, Conflent, 1903

Principal representant a França del neocriticisme que, després de Kant, defensà les tesis de la llibertat i del personalisme i negà la possibilitat de la metafísica com a ciència. Desitjava una França religiosa però separada de Roma. Influí sobre l’obra de Fouillée i la de Guyau. Els seus últims anys els visqué prop del seu deixeble Louis Prats, a Prada. Publicà, entre altres obres, Essais de critique générale (1854-64), Introduction à la philosophie analytique de l’histoire (1896), Philosophie analytique de l’histoire (1896), Histoire et solution des problèmes métaphysiques (1901).

Llegir més...