Els gaullistes ( Union pour la Nouvelle République ) dominaren l’assemblea, i el règim evolucionà cap a un sistema de poder personal en mans de De Gaulle, que hagué de donar la independència a Algèria, establí noves relacions francoalemanyes i practicà una política exterior de prestigi i independència nacional. Els esdeveniments revolucionaris dels fets de Maig del 1968 provocaren una greu crisi política, però De Gaulle reeixí a controlar la situació. Havent dimitit, però, poc després, el substituí Pompidou (1969). A la seva mort, el conservador V.Giscard d’Estaing fou elegit president (1974) per molt poc marge en relació amb el candidat de les esquerres, François Mitterrand. Aquest, però, reeixí l’any 1981 a esdevenir president de la república.