Per primera vegada hom es plantejava en un document d’aquesta mena els problemes dels obrers en el món industrial. Denuncia el liberalisme polític i econòmic que destruí el teixit d’institucions socials del món anterior a la Revolució Francesa, debilità la influència religiosa i deixà l’obrer indefens davant la nova situació. A la vegada, defensava enèrgicament la propietat privada contra els corrents socialistes i condemnava solemnement aquests corrents. Presenta la lluita de classes com a resultat de l’odi dels pobres contra els rics, la qual, fomentada pels socialistes, no respecta les desigualtats naturals i inevitables entre els homes. Per solucionar el problema social han d’intervenir-hi l’Església, amb el seu missatge moral, l’estat, amb l’organització de l’economia i amb la defensa dels més dèbils, i les associacions obreres, ja d’obrers sols o mixtes amb patrons. En conjunt, és una exposició de doctrina moral que parteix d’anàlisis econòmiques i socials deficients. Als Països Catalans tingué repercussió a través del jesuïta Antoni Vicent, que n'escriví un comentari, Socialismo y Anarquismo (València 1895), i impulsà els cercles d’obrers, difosos especialment en les zones agràries del País Valencià i de la comarca de Tortosa.