Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics. Per assegurar la tranquil·litat de la Gàl·lia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August (15 aC) per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàl·lia. Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia. Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum (Trento), Castra Regina (Ratisbona), Castra Batava (Passau), etc. En temps de Dioclecià fou dividida en dues províncies: la Rhaetia prima, amb capital a Curia (Coira), i la Rhaetia secunda, antiga Vindelícia, amb capital a Augusta Vindelicorum (Augsburg). Per causa de les invasions bàrbares es trobava molt despoblada al s V i la regia un duc ostrogot, fins que, després de mort Teodoric el Gran, passà a poder dels bàvars, que la germanitzaren ràpidament.