Es fundà amb el nom de Club Deportiu i el 1917, després de la fusió amb el Club Velocipedista i l’Sport Club Reus, adoptà el nom de Reus Deportiu. Durant la primera meitat del segle XX, en destacà l’equip de futbol i incorporà seccions com el ciclisme, l’atletisme, la gimnàstica, la boxa, el bàsquet, els escacs, la natació, el tennis, l’excursionisme i el frontó.
El 1945 es fundà la secció d’hoquei sobre patins, que milita en la divisió d’honor d’aquest esport, i que és la que més glòria ha donat a l’entitat amb nombrosos títols estatals i internacionals, entre els quals cal esmentar nou Lligues (1966-73, 2011), set Copes del Rei (1952, 1966, 1970, 1971, 1973, 1983, 2006), tres Supercopes d’Espanya (1984, 2006, 2019), vuit Copes d’Europa (1967-72, 2009, 2017), una Recopa d’Europa (1984), dues Copes de la CERS (2003, 2004) i un Campionat del Món de clubs (2008), entre altres títols.
A causa de la crisi econòmica, el 1951 el club s’escindí en dos. D’una banda, la secció de futbol, que creà el CF Reus Deportiu, amb els mateixos colors roig-i-negre, i, de l’altra, la resta de les seccions, que mantingueren el nom de Reus Deportiu. El club té més de 3.200 socis i unes grans instal·lacions esportives, com ara dos pavellons, una piscina coberta i una altra d’estiu, pistes de tennis, camp de futbol, pistes d’atletisme i local social. El 2012 tenia seccions d’atletisme, bàsquet, ciclisme, escacs, excursionisme, gimnàstica, handbol, hoquei sobre patins, karate, pàdel, patinatge artístic, rugbi, tennis i tennis de taula. L’any 2011 Mònica Balsells esdevingué la primera presidenta de la història de l’entitat.
La secció de patinatge artístic guanyà dues medalles de bronze (quartets i grups de xou) en els Campionats d’Europa (2013).