i Gerard Reve | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gerard Reve

literatura lit
Nom amb el qual fou conegut l’escriptor neerlandès Gerard Kornelis van het Reve.
Amsterdam, 14 de desembre de 1923 — Zulte, Flandes belga, 8 d’abril de 2006

Estudià disseny gràfic, i de 1945 a 1947 fou periodista per al diari Het Parool. La seva primera novel·la De Avonden (‘Les tardes’, 1947), on descriu amb humor l’ambient rutinari de postguerra, fou guardonada amb el premi a la millor obra d’un escriptor jove, però també donà lloc a escàndols per les desinhibides descripcions en matèria sexual. Arran d’aquesta reacció emigrà a la Gran Bretanya on, després d’un intent fallit d’escriure en anglès (The Acrobat and Other Stories, 1956), retornà al seu país i prosseguí la seva obra, sempre envoltat de polèmica. Obtingué un nou èxit amb Op weg naar het einde (‘Cap a la fi’, 1963) i Nader tot U (‘Més a prop teu’, 1966), híbrids entre la novel·la i el gènere epistolar on el tema de l’homosexualitat, que juntament amb el de la religió es convertí en el centre de la seva obra, es féu cada cop més explícit. El 1967, poc després de convertir-se al catolicisme, fou acusat de blasfèmia. Altres obres seves en prosa són Lieve Jongens (‘Estimats nois’, 1973), Een eigen huis (‘Una casa pròpia’, 1979), Moeder en zoon (‘Mare i fill’, 1980), De stille vriend (‘L’amic tranquil’, 1984) Bezorgde ouders (‘Pares preocupats’ 1988) Zondagmorgen zonder zorgen (‘Matí de diumenge sense inquietud’, 1995) Het hijgend hert (‘El cèrvol panteixant’, 1998). Publicà també els reculls de poemes Credo (1973),Het zingend hart (‘El cor que canta’, 1973), Vergeten gedichten (‘Poemes oblidats’, 1979). Rebé els premis literaris més importants del seu país: el P.C. Hooft (1968) i el de les lletres neerlandeses (2001).

Llegir més...