i Joan Reventós i Carner | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joan Reventós i Carner

Política
Joan Reventós i Carner
© Fototeca.cat
ciències polítiques polít
Polític.
Barcelona, 26 de juliol de 1927 — Barcelona, 13 de gener de 2004

Fill de Manuel Reventós i Bordoy i net de Jaume Carner i Romeu. Es llicencià en dret a Barcelona (1950), i a la universitat milità en el moviment catalanista (juntament amb Pere Figuera i Jordi Pujol, entre d’altres) i intervingué en la Primera antologia poètica universitària (1949). Havia format part del Grup Torras i Bages i de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya. Ingressà en el Moviment Socialista de Catalunya (1950) i n'esdevingué un dels líders, com, després, de la Convergència Socialista de Catalunya. Fou professor —expulsat— de les facultats de dret i d’econòmiques. Detingut per la seva militància de partit (1957), passà uns quants mesos a la presó. Vinculat a la Companyia d’Indústries Agrícoles per herència, treballà al grup editorial Seix-Ariel.

Líder del Partit Socialista de Catalunya (Congrés) i cap de llista de la coalició electoral Socialistes de Catalunya (PSC-C i PSOE), fou elegit diputat al parlament (1977) i nomenat conseller de la Generalitat. En el 1978 fou elegit primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, després de la fusió dels dos PSC i de la federació catalana del PSOE. Reelegit diputat al Congrés per Barcelona el 1979, renuncià el càrrec el 1980 per disputar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat, que no aconseguí. Líder de l’oposició al Parlament català, cercà la cohesió de les diverses tendències que integren el PSC, però el 1983 abandonà la secretaria general, passà a ocupar una presidència del partit més aviat honorífica i fou nomenat ambaixador a l’Estat francès, càrrec que dimití el 1986. Senador en 1986-93, fou diputat al Parlament català des del 1988, i, en 1995-99, president d’aquesta cambra.

L’any 2000 rebé la Medalla d’Or del Parlament. Amb el pseudònim de Pere Oliva publicà el llibre de poemes El Delta (1967). Publicà, entre altres, la seva tesi doctoral El movimiento cooperativo en España (1960), Dos infants i la guerra (1975), Un sol combat (1986), Missió a París (1992) i Novíssimes semblances(2000). Pòstumament, hom li concedí (2005) la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el 2010 la Fundació Rafael Campalans publicà el volum de memòries inacabat Tal com ho vaig viure (1927-1958).

Llegir més...