Format al Futbol Club Barcelona, debutà amb el primer equip a l’abril del 1965 en un partit de Copa i marcà un gol. Les dues temporades següents jugà amb el CF Comtal i continuà disputant partits amb el primer equip, al qual s’integrà plenament la temporada 1967-68. Començà jugant d’interior, però després passà a fer-ho d’extrem, sobretot a la dreta. Disputà 638 partits, dels quals 447 foren oficials, i marcà 197 gols (122 en partits oficials). Guanyà una Lliga (1974), quatre Copes (1968, 1971, 1978, 1981), una Recopa d’Europa (1979), una Copa de Fires (1966) i la Finalíssima de Fires (1971). Fou màxim golejador de la Lliga la temporada 1970-71, empatat a 17 gols amb Gárate.
Amb la selecció estatal fou internacional en quinze ocasions i marcà 2 gols. Participà en la Copa del Món (1978). També fou set vegades internacional olímpic i jugà tres cops amb la selecció catalana absoluta. L’1 de setembre de 1981, un cop retirat, rebé un homenatge al Camp Nou. Fou considerat un dels millors extrems d’Europa pel seu xut extraordinari, però patí d’una marcada irregularitat i una escassa combativitat.
Com a entrenador, començà al planter del Barça i aconseguí èxits amb l’equip juvenil. A mitjan temporada 1987-88, passà a fer de segon entrenador del primer equip, al qual dirigí breument per malaltia del titular, Luis Aragonés. Amb l’arribada de Johan Cruyff (amb el qual havia jugat en 1973-78) a la banqueta (1988-89), continuà de segon i guanyà la Copa d’Europa (1992), la Recopa d’Europa (1989), quatre Lligues consecutives (1991-94), la Copa de Rei (1990) i la Supercopa d’Espanya (1992). També es feu càrrec de l’equip quan Cruyff estigué de baixa durant bona part de la temporada 1990-91, i al final de la del 1995-96, a causa de la destitució de l’holandès. El 1998 deixà el Barça per primer cop a la vida per a anar a entrenar durant una temporada el Yokohama Flugels, del Japó. El 1999 retornà al club barcelonista com un dels responsables del futbol de base. A mitjan temporada 2000-01, substituí Serra Ferrer a la banqueta del primer equip i el classificà per a la Copa d’Europa. La temporada 2001-02 fou l’entrenador titular i després retornà al cos tècnic fins al juny del 2003. El president Sandro Rosell el nomenà assessor de l’equip directiu. Té el rècord de longevitat al Barça, amb quaranta-quatre anys de permanència: vint-i-dos com a jugador en les diferents categories i vint-i-dos com a membre del cos tècnic. Ha fet de comentarista esportiu. El 2008 publicà el llibre d’opinions i experiències futbolístiques Ara parlo jo (amb B. Soler).