A Itàlia (1750-52) recercà l’estil dels pintors bolonyesos i romans dels s. XVI i XVII. Intentà de seguir dins el retrat l’estil històric dels grans mestres italians introduint escenes clàssiques en els seus retrats: Keppel (1753, National Maritime Museum, Greenwich). A Flandes i a Holanda (1781) rebé la influència de la pintura del s. XVII, especialment de la de Rubens: Lord Heathfield (1787, National Gallery, Londres). Fou pintor del rei (1784) i el gran retratista de la seva època; muntà un taller de fabricació de retrats on ell només feia les cares i mans i la resta era feta pels seus ajudants. Cal esmentar de la seva producció: Nelly O'Brien (1763, Wallace Collection, Londres), Dr.Johnson (1772, National Portrait Gallery, Londres), Francis George Hare infant (1788, Musée du Louvre). Tècnicament no fou un gran dibuixant i moltes de les seves obres s’han fet malbé, a causa de l’ús del betum per a imitar els colors dels mestres del s. XVII. Com a teòric són de destacar els seus quinze Discours pronunciats a la Royal Academy (1769-90), de la qual fou president, i publicats el 1796.
Francis George Hare infant , de Joshua Reynolds (1788) (Museé du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Pintor anglès.