Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Wittemberg. El 1539 anà a Frauenburg per tal de conèixer Copèrnic. Interessat per les teories d’aquest, en féu un resum i el publicà a Gdańsk el 1540; aquesta obra, la Narratio prima, té la forma d’una carta dirigida al seu antic mestre Johann Schöner. Féu imprimir l’obra principal de Copèrnic, De revolutionibus orbium coelestium, a Nuremberg. Nomenat professor a Leipzig (1542), deixà la direcció de la impressió de l’obra a les mans del seu amic Andreas Osiander. Aquest hi afegí pel seu compte un pròleg; el llibre, acabat d’imprimir l’any 1543, fou lliurat per Rheticus a Copèrnic, el qual el rebé ja en el seu llit de mort. Rheticus elaborà una taula de logaritmes que fou publicada l’any 1596 amb el títol d'Opus palatinum de triangulis. Aquestes taules donen els valors de tots els sinus de 10´ en 10´, amb una precisió de 15 decimals.