i Francesc Ribalta | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Ribalta

pintura pint
Pintor.
Solsona, Solsonès, 1565 — València, 14 de gener de 1628

El seu origen ha estat discutit fins al descobriment de la seva partida de naixement. Hom creu que es formà a Barcelona, on no resta cap obra documentada. Molt jove s’establí a Madrid. La seva formació fou influïda pels pintors italians i castellans, aleshores actius a El Escorial, com Navarrete el Mut, Zuccaro i Tibaldi, tots ells dins el corrent manierista classicista. Casat a Madrid amb Inés Pelayo, treballà per als convents de la cort. D’aquesta època cal esmentar La Crucifixió (1582, Museu de l’Ermitage, Sant Petersburg). La preponderància econòmica del País Valencià i un molt probable contracte fa que s’estableixi a València, on hom el troba l’any 1599. Protegit pel patriarca i virrei Juan de Ribera esdevé aviat cap de l’escola valenciana de pintura. Les seves primeres obres Retaule de Sant Jaume (1603-04, Algemesí) i les taules del col·legi del Patriarca (1605-11, València), d’influència del Mut i de Cambiaso el primer i properes a Zuccaro les segones, tenen encara la manera escorialenca, malgrat una ja molt forta personalitat. L’any 1607 era membre del col·legi de pintors de València. Mort el seu protector Juan de Ribera, es creu, amb molta raó, que del gener del 1613 al novembre del 1615 viatjà a Itàlia. L’absència de notícies valencianes i la còpia del Martiri de Sant Pere de Caravaggio, signada F. Ribalta, avalen aquesta hipòtesi. És a partir d’aquestes dates que hom pot veure un canvi radical en el seu estil, amb l’evolució vers un naturalisme tenebrista i una major concreció escultòrica de les seves formes, conseqüència del nou corrent italià que informarà el primer terç del segle XVII. Alguns tractadistes volen veure influències de Ribera a la seva darrera etapa (1620-28), encara que, més lògicament, cal parlar d’una evolució del seu propi estil vers formes com més va més denses de forma i de concepte. La discussió sobre la paternitat del tenebrisme —repartida entre Ribalta i Caravaggio— és poc rigorosa, puix que la font cal trobar-la ja en els plantejaments dels manieristes. Tant ell com Caravaggio donen un contingut més profund a l’esmentat plantejament, inserint la tècnica dins la teòrica creativa. Els encàrrecs, massa nombrosos, fan que, al seu voltant, es formi un taller, fet que fa difícil d’esbrinar la paternitat de moltes de les seves obres. Hom destaca, d’entre els seus col·laboradors, el seu fill Joan, i els pintors Castañeda, Bauzà, Porta, Bisquert, Castelló i el Mestre de Sant Roc. És ben representat al Museu de Sant Carles de València, al Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona, al Museo del Prado de Madrid i a museus i col·leccions particulars d’arreu del món.

Col·laboració: 
JRTT
Llegir més...