Fill de Josep M.Ribas i Casas. Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona. Titulat a Barcelona el 1950. Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors (E. Bona, A. Florensa, J.F. Ràfols, J. Margarit) i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris (1949), B. Zevi (1950).
A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R . La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J. Uriach i Cia (1964-74), casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan (1975)— es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que s’inicià en uns cursos d’estiu a Brussel·les amb Gaston Bardet.
En el camp públic participà en el Pla provincial de Barcelona (1959-63) i en l’esquema director de l’àrea metropolitana (1963-68); en el camp privat, amb la planificació dels plans generals d’ordenació urbana de Palma (1968-70) i de Múrcia (1973-76). Posteriorment projectà, entre d’altres, la boca nord del túnel de la Rovira, la nova rambla del Carmel, el parc Vallparadís de Terrassa i la ronda de Dalt de Barcelona.
Publicà articles teòrics i els llibres Jardins de Catalunya (1991) i N.M. Rubió i Tudurí i el planejament territorial (2004). De 1956 fins a la jubilació (1990) fou professor de l’Escola d’Arquitectura, on el 1965 guanyà la càtedra d’urbanisme i arribà a ser-ne vicepresident. Hi fundà i dirigí el programa de mestratge en arquitectura del paisatge.
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1978), fou president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC (1991-92 i 1995-2001). L’any 1992 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, i el 2001 la Creu de Sant Jordi.