Al segle XIII ja pertanyia a una línia dels Ponts, i el 1590 era de Gispert de Ponts. El 1671 Pere de Ponts i de Guimerà la vengué (1671) a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit; sembla, però, que la seva neboda Maria Teresa de Ponts i de Ros, muller del marquès de Rebé, la pledejà i guanyà per sentència del 1702. Tot i això, retornà als marquesos de Tamarit, que la vengueren als Duran, i aquests, vers el 1871, a Josep de Bofarull i Rafart, a qui fou reconeguda com a títol del regne, el 1872 pel rei Amadeu I, sense perjudici de tercers de millor dret i després d’haver interposat Bofarull un expedient ad perpetuam rei memoriam en el qual es digué que descendia dels antics Ponts, posseïdors de la dita baronia. Ha passat als Llabrés.