Una part del terme és regada amb aigua de l’Aglí. La major part del terme és conreada (92.679 ha). Els principals conreus són els arbres fruiters (252 ha d’albercoquers, 4 de presseguers i 1 de pereres), hortalisses (152 ha) i sobretot la vinya (2.278 ha). És el centre d’una zona (que comprèn, a més, els termes de Salses, Òpol, Baixàs i Parestortes) de moscatell, conegut amb el nom de vi de Ribesaltes, que hi dedica en conjunt 8.250 ha. Hi ha tres empreses de transport de fruita, dues fàbriques d’embalatges i empreses de construcció i de fusteria. Hi ha extracció de sorres i graves al llit de l’Aglí. El 1937 fou creat el campament militar Mariscal Joffre, en part dins el municipi de Salses. El 1973, la construcció de l’autopista feu que la part oriental del campament esdevingués la zona industrial Nord-Rosselló. Hi ha una població flotant d’uns 600 a 700 h a causa de la guarnició militar. Part de les pistes de l’aeroport de Perpinyà, a la Llavanera, resten dins el terme. El poble (6.070 h agl i 686 h diss [1982], ribesalters; 21 m alt) és situat a la dreta de l’Aglí, a la confluència amb el torrent de la Llobera, al voltant de l’església parroquial (Sant Andreu), refeta als segles XVII i XVIII, que conserva un retaule de Sant Joan de la Creu d’Antoni Guerra el Vell. El lloc fou fortificat amb autorització d’Alfons I de Catalunya-Aragó, el 1173. Pertangué, durant l’edat mitjana, al cambrer de l’abadia llenguadociana de la Grassa. Dins el terme hi ha el Mas de les Garrigues (o de la Garriga) i les ruïnes d’època romana de les Parets d’En Borró. L'octubre del 1940 hom hi obrí el camp de refugiats de Ribesaltes. Inicialment hi foren destinats els republicans catalans i espanyols traslladats des del camp d’Argelers que havien fugit dels franquistes, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola. Durant la Segona Guerra Mundial el règim de Vichy l’utilitzà com a camp de trànsit per a jueus i gitanos i a la fi d’aquest conflicte esdevingué camp de presoners de guerra alemanys. Durant la guerra d’Algèria tornà a ser utilitzat per a internar els harkis (soldats algerians de l’armada francesa). Hom estima que hi foren internats en total unes 60.000 persones. Bé que tancat oficialment el 1964, al segle XXI fou tornat a emprar com a centre de retenció d’immigrants. Dedicat a la memòria dels presoners i refugiats que hi passaren, el 16 d’octubre de 2015 el primer ministre francès Manuel Valls hi inaugurà el Museu Memorial del camp de Ribesaltes, que ocupa uns 4.000 m2 i consta de set edificis. L’espai, projectat per l’arquitecte Rudy Ricciotti, inclou un espai d’exposició permanent, un altre de dedicat a les exposicions temporals, un auditori, sales pedagògiques i un centre d’interpretació.
Façana de l’Ajuntament de Ribesaltes
© Fototeca.cat