i Pere Ribot i Sunyer | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pere Ribot i Sunyer

Literatura    Cristianisme
poètica poètica i història eclesiàstica hist ecl
Poeta i eclesiàstic.
Vilassar de Mar, Maresme, 1908 — Girona, Gironès, 24 d’agost de 1997

Sacerdot des del 1941, visqué apartat a Riells del Montseny, que es convertí a la postguerra en un dels primers fogars del catalanisme literarii d’on fou rector durant més de mig segle. Influït per la Bíblia, Prudenci i Claudel, el seu món liricoreligiós és de vegades roent i sempre formalment ben construït. Publicà Laetare (1935), L’ombra dels tres (1945), Llengua de foc (1950), El pont de l’àguila (1951) —poemes montsenyencs—, Epifania (1952), Si el gra no mor... (1959), La pedra en la veu (1971), Llevat d’amor (1975), Cadolles de muntanya (1978), El crit del desert (1982), El petit gran do (1987), Intimitat (1992) i La llum del corriol (1997). Escriví la part literària d’un volum molt il·lustrat, El Montseny (1975), col·laborà en la versió catalana del breviari sacerdotal Litúrgia de les hores (1978) i en el llibre, amb xilografies d’Antoni Gelabert, La Seu adorant (1983).

Llegir més...