i Ricard II d’Anglaterra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ricard II d’Anglaterra

història hist
Rei d’Anglaterra (1377-99).
Bordeus, 6 de gener de 1367 — castell de Pontefract, 14 de febrer de 1400

Fill d’Eduard d’Anglaterra, el Príncep Negre, i successor del seu avi Eduard III. Durant la seva minoritat governà el seu oncle Joan de Gant, recolzat en la noblesa, però no pas en la clerecia ni en el poble, que, oprimit pels imposts, atiat pels lollards i per les predicacions de Wycliffe i més que res per la gran por que produí la Pesta Negra, es revoltà diverses vegades (Watt Tyler, 1381). Inicià el seu govern personal el 1388. Procurà la pau amb França i hagué de fer cara a les lluites amb la noblesa, que l’afebliren. Enric de Lancaster (Enric IV), fill de Joan de Gant, desembarcà a Anglaterra (juliol del 1399) aprofitant que Ricard guerrejava a Irlanda, l’obligà a abdicar i el féu condemnar pel Parlament. Condemnat a presó perpètua, fou tancat al castell de Pontefract, on morí, probablement assassinat. Shakespeare s’inspirà en la seva vida per a un dels seus drames històrics (La tragèdia del rei Ricard II, escrita vers el 1595).

Col·laboració: 
EdV
Llegir més...