Membre d’ADI-FAD des de la seva fundació (1960), en fou president del 1972 al 1974. Col·labora, així mateix, amb altres entitats del món del disseny, com ara l’ICSID, del qual fou vicepresident. El 1978 fou president fundador de l’ADP (Associació de Dissenyadors Professionals) i el 1990 vicepresident del BCD (Barcelona Centre de Disseny).
Treballa sobretot per al camp industrial. Entre els seus dissenys destaquen la vaixella Compact (1962), la pinça Arce (1964), el llum Tatú (1972), les creacions per a la perfumeria Puig, el cendrer Copenhaguen, la batedora Moulinex, la torxa olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona, el peveter del Museu Olímpic de Lausana (1993), el trofeu del Premi Internacional Joan Miró (2007) i el testimoni de relleu de seu olímpica Londres 2012-Rio de Janeiro 2016 (2012). El 1959 fundà el seu propi estudi a Barcelona, i amb Yves Zimmermann fundà l’estudi Disseny Integral (1975-88), dedicat al disseny industrial i al disseny gràfic.
Ha impartit cursos a l’escola suïssa de disseny Art Center Europe (1988-94) i a l’Escola Eina (1993-99), on dirigí el departament de disseny del producte.
L’any 1987 li fou concedit el Premio Nacional de disseny industrial i el 1993 la Creu de Sant Jordi. A més, ha estat guardonat amb diversos premis Delta i premis internacionals. El 2000 fou elegit membre d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i, des del 2011, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
És un dels representants més qualificats d’entre els dissenyadors catalans de la seva generació. Ha publicat: Diseño ¿Por què? (1982), Diseño y calidad de vida (1985), Hablando de diseño (1987), André Ricard: diseñador (1994), Le design au quotidien (1995), La aventura creativa (2000), Arte¿?Diseño (2002), En resumen... (2003), Conversando con estudiantes de diseño (2008), Hitos del diseño (2009) i Casos de diseño (2012).