Succeí Hug de Sant Víctor a l’abadia homònima de París. Els sis llibres del seu De Trinitate ocupen un lloc excepcional en la història de l’especulació trinitària per l’intent de derivar de l’amor comunicatiu de Déu les propietats de les persones divines. Elaborà minuciosament tres arguments a posteriori de l’existència de Déu (el de la temporalitat, el dels graus de perfecció i el de la possibilitat), molt apreciats per l’escolàstica posterior. La mística especulativa li deu també notables aportacions, sobretot de tipus simbòlic.