Graduat per l’École Normale de París (1951), fins el 1977 es dedicà a l’ensenyament primari i secundari. El 1982 es doctorà en lletres per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. Influït per Alain Robbe-Grillet, el 1961 publicà la seva primera novel·la, L’observatoire de Cannes, obra plenament inscrita en el Nouveau Roman, del qual es convertí en un dels teòrics principals. Posteriorment, en la mateixa línia experimental, publicà les novel·les La prise de Constantinople (1965, premi Fénélon) i Les lieux-dits (1969), i les narracions Révolutions minuscules (1971) i La cathédrale de Sens (1988). És autor d’obres de teoria literària: Problèmes du Nouveau Roman (1967), Pour une théorie du Nouveau Roman (1971), Nouveaux problèmes du roman (1978) i Le théâtre des métamorphoses (1982), de gènere mixt. Membre del comitè de direcció de la revista literària Tel Quel (1962-71), des del 1980 fou un dels principals col·laboradors i impulsors del Centre Culturel International de Cerisy-la-Salle.