Fill de pare italià i mare castellana. El 1627 vestí l’hàbit benedictí a Montserrat, d’on fou expulsat el 1641, com els altres monjos castellans, per ordre de la Generalitat de Catalunya. Entre el 1637 i el 1641 havia treballat en la decoració de la capella de Sant Bernat de Montserrat, avui perduda. Del 1653 són els retaules de San Millán de la Cogolla, i els de la catedral i Museu Provincial de Burgos foren fets entre el 1656 i el 1659. La temàtica de la seva pintura és quasi exclusivament religiosa, en la qual predominen les escenes de la vida de sant Benet.
La part més important de la seva obra és als monestirs castellans de Silos, San Lesmes de Burgos, San Martín de Madrid i en el de San Vicente d’Oviedo (1638-41), i també, gran part procedent d’aquests monestirs, al Museu del Prado, Academia de Bellas Artes de Madrid, al Bowes Museum, Museu de Nantes i en d’altres col·leccions privades. El monestir de Montserrat en posseeix dues teles: una Mare de Déu de Montserrat entre monjos, ermitans i escolans músics, procedent de San Plácido de Madrid, i un Sant Benet.
Influït per Mayno, manté paral·lelismes amb Zurbarán, però defuig les ombres i s’interessa més per les transparències a la manera de Velázquez. Tant per l’amable religiositat que traspuen les seves obres com pel colorisme viu i brillant, obre portes a la pintura espanyola del segle XVIII. Els últims anys de la seva vida els passà a Roma (1662) i a Montecassino, on es conserven diversos dibuixos i projectes seus. Malgrat la seva vida errant, es considerà sempre monjo de Montserrat, monestir al qual jurídicament pertangué tota la vida.