En col·laboració amb H. Mondor, edità l’epistolari de Mallarmé (1959). Però els treballs més importants pertanyen a l’anomenada crítica temàtica, amb subtils anàlisis de les estructures internes de l’obra: Littérature et sensation (1954), Poésie et profondeur (1955), L’univers imaginaire de Mallarmé (1962), Onze études sur la poésie moderne (1964), Paysage de Chateaubriand (1967), Études sur le romantisme (1971), Proust et le monde sensible (1974), Pages paysages (1984), Terrains de lecture (1996), Quatre lectures (2002), Roland Barthes, dernier paysage (2008), Chemins de Michon (2008), Pêle-mêle (2010), etc.