Fou professor a la Universitat de Princeton (EUA) des del 1906 i director del departament de física del King's College de Londres (1924-44). Estudià especialment l’emissió electrònica dels metalls incandescents (que després fou investigada també per Saul Dushman) i donà a conèixer l’equació que duu el seu nom (llei de Richardson-Dushman). Investigà també l’efecte fotoelèctric i l’espectre molecular de l’hidrogen. Publicà The Electron Theory of Matter (1914), The Emission of Electricity from Hot Bodies (1916) i altres obres. El 1928 li fou atorgat el premi Nobel de física.