i Vicent Ramon Richart i Pérez | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Vicent Ramon Richart i Pérez

Història    Política
història hist i ciències polítiques polít
Polític.
Biar, Alcoià, 1773 — Madrid, 1816

Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil (1797). Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid (1800), fou advocat del Consejo de Castilla (1801). Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions. Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado (1812-13). Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals. Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca de recompensa pels seus serveis, participà en la conspiració del general Díaz Porlier (1815) des de Madrid; detingut, fou absolt per manca de proves. Aleshores organitzà una conjuració per assassinar Ferran VII, muntada segons el sistema anomenat del triangle (cèl·lules de tres persones, que desconeixen les altres cèl·lules) ideat al s XVII per l’il·luminista Johann Weisshaupt, motiu pel qual fou anomenada Conspiració del Triangle. Detingut pels sergents de marina que havien de perpetrar el crim, fou jutjat i executat.

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...