Membre d’una família de músics, estudià a Viena amb S. Sechter i fou membre del cor de la Hofkapelle. Des del 1862 fou intèrpret de trompa al Kärntnertor Theater de Viena. Quan deixà aquest lloc, el 1866, començà a col·laborar amb R. Wagner com a copista d’Els mestres cantaires de Nuremberg entre el 1866 i el 1867. Wagner, content del seu treball, el recomanà a H. von Bülow per a dirigir el cor de l’òpera de Munic. Allí debutà com a director d’orquestra la temporada 1868-69 amb Guillaume Tell. El 1870 tornà a treballar amb Wagner per enllestir els materials de L’anell del Nibelung. El mateix any dirigí Lohengrin a Brussel·les. Entre el 1871 i el 1875 fou director a Budapest i entre el 1876 i el 1912 intervingué habitualment a Bayreuth, on el 1876 dirigí per primera vegada la Tetralogia completa. A Londres estigué al capdavant de la primera representació de L’anell del Nibelung i de Tristany i Isolda. També tingué cura de les estrenes de les simfonies números 1, 3, 4 i 8 d’A. Bruckner. A part de l’òpera, treballà gairebé exclusivament el repertori simfònic germànic. Juntament amb H. Levi, F. Mottl i K. Muck, formà la primera generació de directors germànics de renom internacional. Actuà per tot Europa i es retirà el 1912.