A partir d’una anàlisi directa historicofilològica del material artístic, considerà la història de l’art com una successió de fases individualitzables per elements caracteritzadors, que són resultat d’una determinada i conscient voluntat o intencionalitat artística ( Kunstwollen ), la qual és específica per a cada època i correspon a les actituds generals del pensament i de la cultura. El mètode que derivà d’aquest enfocament superava la tradicional distinció entre arts majors i menors, alhora que recuperava períodes artístics ignorats o negats. Escriví: Stilfragen (‘Qüestions d’estil’, 1893), Spätrömische Kunstindustrie (‘Indústria artística del romà tardà’, 1901), Die Entstehung der Barockkunst in Rom (‘La formació de l’art barroc a Roma’, 1908).