i Rafael del Riego | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Rafael del Riego

història militar hist mil
Militar asturià.
Santa María de Tuñas, Astúries, 9 d’abril de 1785 — Madrid, 7 de novembre de 1823

Lluità en la guerra contra Napoleó i, fet presoner pels francesos, tingué l’avinentesa de viatjar per Anglaterra i Alemanya (1814). L’1 de gener de 1820, quan era tinent coronel i esperava amb les seves tropes d’ésser embarcat cap a Amèrica, es rebel·là a Cabezas de San Juan (Andalusia occidental) i proclamà la Constitució del 1812. Malgrat que s’apoderà per sorpresa de l’arsenal de la Carraca, la seva columna, que recorregué diverses poblacions andaluses, estava a punt de desfer-se quan el pronunciament liberal i federalista de la Corunya i els de Barcelona, Saragossa i Pamplona, davant l’apatia de les altres forces militars, decidiren el rei a acceptar la Constitució del 1812. Aquest triomf valgué a Riego el nomenament de mariscal de camp i una gran popularitat. Fou successivament capità general de Galícia i d’Aragó; Astúries l’elegí diputat a Corts. En produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, Riego, que manava el Tercer Exèrcit, fou traït i fugí a Andalusia amb una petita escorta. Fet presoner al poble d’Arquilles, fou traslladat a Madrid, jutjat, condemnat a mort i executat ignominiosament (hom el traslladà a la forca damunt una sàrria arrossegada per un ruc).

Col·laboració: 
EdV
Llegir més...