i Cola di Rienzo | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cola di Rienzo

història hist
Tribú de Roma.
Roma, 1313 — Roma, 1354

Notari i gran orador, aspirà a reconstruir un imperi Romà limitat a Itàlia i centrat a Roma, lliure de dominacions estrangeres, concretant així políticament les vagues formulacions nacionalistes de Dant i de Petrarca, amb qui s’escriví. Inicià la seva actuació política el 1343 en presidir l’ambaixada enviada a Avinyó prop del papa per un efímer govern popular, sorgit d’una revolta contra el senat i la noblesa romana. Havent tornat a Roma amb el càrrec de notari de la cambra municipal per nomenament del papa (1344), aprofità el descontentament popular, a causa de la carestia i del mal govern de la noblesa, per a enderrocar el seu govern i assumir el poder com a tribú del poble, el diumenge de Pentecosta del 1347, sostingut pel poble, la burgesia, part de la petita noblesa i el baix clergat. El papa, senyor de Roma, reconegué la nova situació i el nomenà rector de la ciutat. Però la convocació d’un Parlament de les ciutats italianes a Roma, l’afirmació de la sobirania del poble romà i la pretensió que la nòmina de l’emperador corresponia al poble de Roma, on Cola convocà els dos emperadors alemanys que es disputaven l’Imperi, alarmaren aviat Climent VI, que el destituí i l’excomunicà. Cola hagué d’abandonar Roma el mateix 1347 i es refugià primer prop dels fraticels i després prop de l’emperador Carles IV a Praga (1350), bé que aquest el lliurà al papa el 1352. Però a Avinyó recuperà el favor papal i fou enviat a Itàlia per ajudar el cardenal Álvarez de Albornoz en la tasca de reconstrucció dels Estats Pontificis. Nomenat senador a Roma (1354), governà la ciutat durant quatre mesos, però alguns excessos en l’administració de la justícia li feren perdre el favor popular i fou assassinat per ordre dels Colonna i dels Savelli, membres de la noblesa romana. La seva figura és evocada en una òpera de Wagner, Rienzi (o Rienzi, der letzte der Tribunen ), sobre llibret d’E.G.Bulwer-Lytton, estrenada a Dresden el 1842.

Col·laboració: 
MTF
Llegir més...