Estudià a Barcelona, a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1949-55) i fou deixeble de Francesc Labarta. Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic (1956). S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic (1958). Anys més tard l’aplicà, també, fora de l’àmbit religiós. En aquest camp es mostrà molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l’any 1974. Aquestes són obres d’elaboració minuciosa, amb temàtiques d’aparença simbolista protagonitzada per la figura humana. Conreà també el gravat. Fou membre de la Société Nationale des Beaux Arts de París.
Joan Rifà i Benet
© Arxiu Família Rifà
Pintor.