i Lluís Rigalt i Farriols | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Rigalt i Farriols

Paisatge , per Lluís Rigalt i Farriols
© Fototeca.cat
pintura pint i dibuix dib
Pintor i dibuixant.
Barcelona, 1814 — Barcelona, 1894

Fill de Pau Rigalt i Fargas. Format a Llotja i a Madrid, amb Pérez Villaamil. El 1841 substituïa accidentalment el seu pare a les classes de Llotja i després en fou ja professor (1845, confirmat el 1850) de perspectiva i paisatge. Des del 1847 concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona. El 1885 anà a París amb la comissió encarregada d’instal·lar les obres d’art presentades per Espanya a l’Exposició Internacional. Allà el seduiria l’actitud dels paisatgistes de l’escola de Barbizon. Fou director de l’Escola de Llotja (1877-87) i hi representà una posició més avançada que la del seu predecessor Claudi Lorenzale, puix que, bé que era encara un romàntic com els natzarens, no participava de l’arqueologisme místic d’aquests en pintar, sinó que s’acostava directament al natural. Conreà un paisatgisme molt elaborat, mitificador de la natura i sovint centrat en ruïnes romàntiques, però encara és més valorat pels seus nombrosos dibuixos, que sovint reprodueixen monuments i racons condemnats a desaparèixer amb la reforma i eixample de Barcelona. També dibuixà paisatges rurals de Banyoles, el Maresme, Blanes, Lloret, Tossa, Martorell, etc. Il·lustrà diverses obres i publicà Álbum enciclopédico-pintoresco de Artes Industriales (1857), Cartapacio de dibujo (1863) i Álbum gráfico de Artes y Oficios (1884). És ben representat a l’acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (on hi ha més de set-cents dibuixos seus), al Museu d’Art Modern de Barcelona i al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...