i Joan Rigol i Roig | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joan Rigol i Roig

Política
Joan Rigol i Roig
© Generalitat de Catalunya
ciències polítiques polít
Polític.
Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat, 4 d’abril de 1943

Ordenat sacerdot, posteriorment se secularitzà i feu estudis d’administració i direcció d’empreses. En 1977-80 fou secretari general de l’organització de la petita i mitjana empresa de Catalunya (PIMEC).

Membre d’Unió Democràtica de Catalunya des del 1976, en fou president del Consell Nacional del 1986 al 1990. Fou diputat al Congrés (1979-83) per la coalició Convergència i Unió i representant de la Generalitat al Senat el 1993, cambra de la qual fou vicepresident primer fins el 1995. Conseller de Treball (1980-84) i de Cultura (1984-85), el 1999 fou elegit president del Parlament de Catalunya en substitució de Joan Reventós i Carner.

Des d’aquest càrrec impulsà una renovació del funcionament de la cambra. Es retirà de la primera línia política i no es presentà com a candidat a les eleccions catalanes del 2003. Aquest any fou substituït a la presidència del Parlament de Catalunya pel republicà Ernest Benach i Pascual. Posteriorment, l’any 2005 fou nomenat president delegat del Patronat de la basílica de la Sagrada Família, càrrec del qual dimití el setembre del 2011. El febrer del mateix any fou nomenat president de la comissió executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat.

És autor dels assaigs Crisi i país: reflexions a l’interior del meu poble (1982), Poble i consciència nacional (1986), Propostes i reflexions per al catalanisme polític (1989), Política i comunitat (1996), Camins de diàleg (2003), Compromís polític i sentit cristià (2006), La dignitat de la persona en la filosofia política de Jacques Maritain (2008, tesi doctoral), Política. Les meves conviccions (2011), Sobre l’amor i la mort (2015) i Amor més enllà de la mort en l’obra filosòfica de Gabriel Marcel (2014).

El setembre del 2013 presentà el manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que li fou encarregat de redactar pel president de la Generalitat Artur Mas. En aquest manifest es recollia i s’elaborava la proposta sorgida del Parlament de Catalunya, text en el qual s’afirmava el dret dels catalans a decidir lliurement el seu futur. Un dels capdavanters del corrent crític d’UDC partidari de la independència de Catalunya, les creixents dissensions amb el sector oficialista encapçalat pel secretari general Josep Antoni Duran i Lleida comportaren la baixa de Rigol del partit el juny del 2015. El mateix mes fou un dels impulsors de la plataforma Hereus UDC 1931, que al juliol donà lloc a Demòcrates de Catalunya, partit de centredreta partidari de la independència, del qual esdevingué president, càrrec del qual cessà l’octubre del 2016. En les eleccions del 27 de setembre de 2015 al Parlament de Catalunya s’integrà a la llista de Junts pel Sí però no fou elegit. L’any 2019 rebé la Creu de Sant Jordi.

Data de revisió: 
2019-05-07
Llegir més...