Rímini

Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia, situada a la costa de l’Adriàtica, entre Ravenna i Pesaro.

És centre industrial (teixits) i un dels punts d’estiueig de més anomenada d’Itàlia. Bisbat catòlic. Fundada pels umbres, fou presa pels romans (268 aC), que la convertiren en un de llurs municipis. Cristianitzada (s IV), l’any 359 s’hi celebrà un concili. Al s V fou ocupada pels gots i, posteriorment, pels bizantins, els llombards i els francs. Aquests la cediren als Estats Pontificis (754). El 1157 esdevingué comuna. Participà en les guerres entre güelfs i gibel·lins al costat d’aquells, i acabà dominada completament pels Malatesta (1334). De nou part dels Estats Pontificis (1528-1797), fou ocupada per la França revolucionària i, el 1816, restituïda al papa. El 1860 s’integrà al regne d’Itàlia. Conserva d’època romana el pont i l’arc d’August. El palau d’Arengo i el del Podestà són del s XIII. L’antiga església de San Francesco fou transformada (1446-55) per L.B.Alberti, seguint ordres de S.Malatesta, i és anomenada, per això, Tempio Malatestiano. L’interior és de formes gòtiques venecianes; la façana, sense acabar a la part superior, segueix el model de l’arc d’August. És interessant la Pinacoteca.