Col·laborà en la revista satírica Simplizissimus i fou també pintor. Tant la seva narrativa com la seva poesia palesen un agut sentit de l’humor, on és clara l’empremta de la literatura de cabaret. Cal esmentar els reculls de poesia Schnupftabakdose. Stumpfsinn in Versen (‘Capsa de rapè. Disbarats en vers’, 1912) i Turngedichte (‘Poesies gimnàstiques’, 1920), i, en prosa, Die Woge. Marine Kriegsgeschichten (‘L’onada. Històries de la marina de guerra’) i Mein Leben bis zum Krieg (‘La meva vida fins a la guerra’, 1931), autobiogràfica.