El 1939 fou obligada a abandonar el magisteri pel seu rebuig a afiliar-se al partit nazi. Des del 1941 fins a la caiguda del III Reich els seus llibres foren prohibits, i el 1944 fou empresonada. Els llibres sobre l’experiència del nazisme (les narracions Die gläsernen Ringe , ‘Els anells de vidre’, 1941; els diaris de presó, de 1946, i la novel·la Jan Lobel aus Warschau ,‘Jan Lobel de Varsòvia’, 1948) destaquen dins la seva producció. Posteriorment, hi reflectí també el compromís amb els moviments feministes i d’esquerra. Les seves posicions radicals i la inclinació cap a l’esoterisme, cada cop més accentuades, li reportaren fortes crítiques i, des de mitjan anys vuitanta, visqué en una semimarginació del món literari alemany. Sobresortí en el gènere novel·lístic i narratiu, sovint amb recreacions de figures històriques o bíbliques. Cal esmentar-ne Mitte des Lebens (‘A mitja vida’, 1950), Der Sündenbock (‘El boc emissari’, 1950), Geh fort, wenn du Kannst (‘Avança, si pots’, 1959), Septembertag (‘Un dia de setembre’, 1974), Mirjam (1983), Abaelards Liebe (‘L’amor d’Abelard’, 1991) i Grenzübergänge Tagebuch-Notizen (‘Apunts del diari dels passos de frontera’, 1995).
Luise Rinser
© Fototeca.cat
Escriptora alemanya.